Caminem plegats pel carrer del Progrés. No ens decidim a quin bar entrar, com si les birres fossin diferents les d’un que les d’un altre. El Jura i el Sua m’exclouen sistemàticament de la conversa i ja estic fart! Tiro pel dret i giro pel següent carrer, ja estic a Corbera, tinc una pistola a les meves mans i la vull fer servir, torno a girar un altre carrer i estic perdut, me’ls trobo de cara i els hi disparo directament a la panxa, posen cara de mort. Marxo, busco el lloc adient per disparar-me al cap, no el trobo, tampoc vull disparar-me, em disparo, no em fa mal, me’ls torno a trobar, es toquen la panxa i no tenen sang, demano disculpes però estan emprenyats amb mi, m’empenyen, caic, m’aixeco.
- ¿de que vas tio?
- no us volia fer mal - excusa-, sabia que la pistola no era massa bona, -no tinc ni idea- que no té potència i no us faria mal –petita mentida que sembla funcionar.
Ens abracem i anem cap a una xurreria, s’ha fet de dia. Demano uns xurros amb cervesa i vaig al lavabo, caic a dins, el lavabo es mou , l’habitacle encongeix, no atino a la tassa, el pixum regalima per tot arreu, em mullo, intento aixecar-me, surto a gates. El Jura demana una cervesa i li posen pixum, el Sua riu, el cambrer ens vacil•la, ens vol timar una pasta pel pixum en got de tub, aconsegueixo que no es barallin, els trec d’allà mentre m’eixugo com puc, tot desapareix, em desperto i volo entre universos finits!
Jose? 2008_12_21
