Sí fill meu sí, venen de lluny, el teu avi també va venir un dia de lluny, però d’una llunyania propera i per això tu i jo podem estar aquí asseguts al metro mirant als altres sense haver tingut de travessar mars, muntanyes, penúries i drames per arribar a un destí indecís.
Sí fill meu sí, el seu perfum de saldo que s’expandeix per tot el vagó, el color rosa dels pantalons ajustats, el jersei de coll alt que amaga voluptuositat, els aires de provocació en moviment i el dol als ulls pels companys perduts pel camí, les delaten, encara que tot només sigui una arma de defensa davant la nostra aparent indiferència. En el fons aquest serà un trajecte més de les seves sinuoses vides, una parada més en un camí encara sense estació final al horitzó de successos.
Sí fill meu sí, la seva propera estació serà: “Camp Nou”.
Jose? 2010_04_10
1 comentari:
Bon dia!!!!
El que m'ha sorprès més d'aquest relat, no és el contingut, si no l'idioma! En català!?
Jeje! Molt bé! et defenses tant bé com en castellà! :-P
Un petó!
Publica un comentari a l'entrada