Como los ángeles al caer el sol, tiro de la luna escondiendo el día. La lluvia suma rincones tropezando con la brisa. Me sacudo el polvo nocturno en el cruce de caminos. Como el demonio, pierdo la batalla por la noche, gano otra resaca.
2010-09-15- jose?
3 comentaris:
Molt bó, m'agrada!
Per fi!! jejeje!!
A veure;
En un principi, sembla un conte de fades, fantasia, un món de màgia! però que acaba com una història de carrer, nits de bar, un laberint, perdut, trist.
ei! cada vegada em curro més els comentari eh?!?! jejeje!!!
De totes maneres m'agrada! :-D
PtonsX2!
Molt currat!!!
M'agrada
Encara que sempre acabi malament
;-P
Publica un comentari a l'entrada